sensacions del sopar

Hola a tots i totes,
he vist que molts de vosaltres heu anat molt depressa a escriure, penjar fotos... no m'extranya doncs després del sopar jo també em vaig quedar "entusiasmada" i amb ganes de continuar...
La nit va ser molt especial i una autèntica regressió en el temps (ja li he dit al meu psicoanalista que el dissabte em vaig estalviar unes quantes sessions de divà!!!). Una nit de sensacions, records, retrobaments, alegries i il·lusió que la veritat a mi encara em perduren.
Sensacions:
Tot i haver passat 24-25 anys tots seguim sent el que érem: l'Olguita despistada, la Gemma tendre, en Mario irònic, l'Antonio saleroso, la Maribel cerebral, la Sílvia juerguista, en Manuel Mateo tot i haver crescut segueix sent el Manolito, en Lladonosa místic, l'Ester Salom sensual, la Raquel carinyosa, en Pedro sensat, en Toni Prieto rialler, en Petete acollidor... i així podria seguir amb tots vosaltres
Records:
Vaig al·lucinar de tot el que us recordeu!!! A mi les neurones em comencen a fallar però veu fer que obrís alguns calaixos de la meva ment que havia tancat feia molt temps. Les paraules de l'Antonio també em van fer reflexionar, doncs no només ens vam deixar de saludar o parlar, jo amb el temps vaig deixar de pensar i de recordar. Tots sabeu que quan vaig acabar l'EGB els meus pares em van enviar a l'escola Pare Manyanet de BCN (no la recomano a ningú!!!) i tot i que no ho vaig passar massa bé, sobretot els primers anys, amb el temps vaig anar desconectant de tots vosaltres. Tot i amb això, me'n recordo perfectament alguns matins abans de les 8 quan jo anava a agafar l'autobús cap a Barna com us veia a alguns de vosaltres (sobretot a tu Sílvia, un petó) com anaveu cap a l'Institut i les petites i ràpides converses que teníem. Us he de confessar una cosa: em feieu una enveja terrible!!!!
Retrobaments:
i no trobaments, perquè no és el mateix trobar-se pel carrer o a qualsevol altre lloc on la conversa és forçada, no saps què dir... Aquí vam venir tots expressament, per tant tots teníem ganes, l'esperit i la motivació de tornar-nos a trobar. Això ées el millor de tot i, sabeu què penso? És màgic i passa molt poques vegades. Moltes, moltíssimes gràcies Gemma!!!
Alegries:
No vam parar de riure, parlar, petonejar-nos, abraçar-nos... L'emoció brollava per tot arreu
Il·lusió:
De tornar-nos a veure, de saber i de conèixer, de continuar l'amistar i de tornar-nos a trobar.

Moltes gràcies a tots i a totes.

Núria